La imaginació no és més que el sentit decaient, i es troba en els homes i en moltes altres criatures vivents tant en la vigília com durant el son. [...] A aquest decaure del sentit, com vaig dir abans, el cridem imaginació quan volem expressar la cosa mateixa o la seva fantasia. Però quan volem expressar el decaïment, i dir que el sentit és vell, passat i s'esvaeix, parlem de memòria. Per la qual cosa imaginació i memòria són una sola i mateixa cosa, que per diverses raons té noms diversos. [...]

Per la seva banda, la sensació es refereix exclusivament a les coses que han estat abans percebudes en el sentit, bé d'un cop en la seva totalitat o bé per parts en diferents moments. La primera (que implica l'acte d'imaginar la totalitat de l'objecte tal com va ser presentat al sentit) és simple imaginació, com quan imaginem un home o un cavall abans vistos. L'altra és composta, com quan per la visió d'un home en un moment i d'un cavall en un altre, formem en la nostra ment un centaure. Quan un home compon la imatge de la seva pròpia persona a partir de la imatge de les accions d'un altre home, com en els individus que s'imaginen ser un Hèrcules o un Alexandre (cosa freqüent en els aficionats afectes a la lectura de relats), es tracta d'una imaginació composta que, en sentit propi, no és sinó una ficció de la ment.

____________________________________________________________