En el pensament de Marx és possible distingir entre la tesi fonamental del materialisme històric -no és la consciència dels homes la que determina l'ésser social, sinó l'ésser social el que determina la consciència-, i la tesi segons la qual algunes idees, a més a més, estan deformades ideològicament. Com a exemples concrets de deformació ideològica, Marx exposa, entre altres, la consciència religiosa, la filosofia idealista alemanya, el socialisme utòpic i l'economia política burgesa. Però el seu propi pensament, malgrat estar condicionat socialment (com tota forma de consciència), no està deformat per la ideologia. Marx privilegia el punt de vista del proletariat, ja que aquest no forma una classe social més, sinó que és la classe universal que representa a tota la societat, una classe que busca la desaparició de tota mena socials, la classe que restitueix a l'home la visió global de la societat, la transparència original de la seva vida com a activitat immediata i li permet l'objectivitat en la comprensió del procés social.[...]

Mannheim critica Marx que no s'apliqui a si mateix el seu propi concepte d'ideologia. L'acusació d'ideologia no pot convertir-se en monopoli del proletariat en la seva lluita contra la burgesia, ja que res impedeix als adversaris del marxisme servir-se de la mateixa anàlisi ideològica per aplicar-los al propi marxisme. Aquest no pot considerar la seva pròpia posició com absoluta, sinó també com històricament condicionada per la seva pròpia base social.

______________________________________________________________________