És el resultat del procés mental o lògic de labstracci, que s el procs mental mitjan ant el qual alguns dels elements que constitueixen una realitat concreta sn destriats dels altres i considerats separadament. (Per exemple, la geometria fa abstracci dels colors i tota altra propietat diferent de lextensi, i per aix les figures geomtriques s n "abstractes").
Allò abstracte és, doncs, all general que només té existència pròpia en la ment i que no manté una relació didentitat amb all sensorialment intuït don procedeix. Soposa al concret, que es refereix a un objecte que es descriu tal com és captat en la intuci sensible. En general, doncs, abstracte s diu de tota noci que es considera separadament de les representacions en les quals s donada. Les ci ncies abstractes sn les que empren les abstraccions m s elevades (metafsica, l gica, matemtiques).
Kant recorda que abstracte i concret es refereixen pròpiament a l s que es fa dels conceptes, no als conceptes mateixos (que són tots abstractes). Per a Hegel allò abstracte posseeix una connotació pejorativa, en tant que està desproveït de les determinacions concretes que li proporcionarien la seva referència al tot, i és, a ms a m s, només un «moment» del pensar, és a dir, és només allò universal al què li falta all particular i individual, mentre que el que s veritablement concret és lesperit (veure cita; veure universal concret i veure enlla). Les diverses filosofies de la vida consideren allò abstracte com absolutament inadequat per representar lautentica realitat vital.
Aquesta obra est sota una llic ncia de Creative Commons.