abstracte

És el resultat del procés mental o lògic de labstracci, que s el procs mental mitjan ant el qual alguns dels elements que constitueixen una realitat concreta sn destriats dels altres i considerats separadament. (Per exemple, la geometria fa abstracci dels colors i tota altra propietat diferent de lextensi, i per aix les figures geomtriques s n "abstractes").

Allò abstracte és, doncs, all general que només té existència pròpia en la ment i que no manté una relació didentitat amb all sensorialment intuït don procedeix. Soposa al concret, que es refereix a un objecte que es descriu tal com és captat en la intuci sensible. En general, doncs, abstracte s diu de tota noci que es considera separadament de les representacions en les quals s donada. Les ci ncies abstractes sn les que empren les abstraccions m s elevades (metafsica, l gica, matemtiques).

Kant recorda que abstracte i concret es refereixen pròpiament a l s que es fa dels conceptes, no als conceptes mateixos (que són tots abstractes). Per a Hegel allò abstracte posseeix una connotació pejorativa, en tant que està desproveït de les determinacions concretes que li proporcionarien la seva referència al tot, i és, a ms a m s, només un «moment» del pensar, és a dir, és només allò universal al què li falta all particular i individual, mentre que el que s veritablement concret és lesperit (veure cita; veure universal concret i veure enlla). Les diverses filosofies de la vida consideren allò abstracte com absolutament inadequat per representar lautentica realitat vital.

L G. Des dun punt de vista lògic, un terme abstracte no sidentifica amb un terme general, ja que tant els termes singulars com els generals poden ser -susen com- abstractes o concrets. Per exemple, «7» és un singular abstracte, igual com ho és «fortalesa», mentre que «arbre» és un general concret, igual com ho és «home», perquè cadascun dels objectes que anomenen és un individu o un objecte concret. «Nombre parell» i «gènere humà» són abstractes i generals, perquè allò a què saplica, un número o un gènere, no és més que quelcom abstracte.

Es parla de graus dabstracci per referir-se a cadascun dels graus que qualifiquen el nivell dabstracci assolida en el proc s del coneixement. La filosofia escolstica, seguin el pensament d'Arist til, distingia tres graus dabstracci: el primer, propi de la f sica, fa abstracci de les particularitats individuals i contingents dels objectes; el segon, propi de la matem tica, fa abstracci de la mat ria sensible i concep els objectes en tant que quantitat, nombre o extensi; i el tercer, propi de la metaf sica, fa abstracci de tota mat ria i concep els objectes purament immaterials