-arkhé -
 |
 |
|
(del grec GDPZ, arkhé, que significa principi, començament, mandat rector, punt de partida i fonament)
En sentit filosòfic aquest terme va ser
usat per primera vegada per
Anaximandre per referir-se a l'element inicial i constitutiu del
que corresponen totes les coses. Tota la
filosofia milèsia i, en general, tota la filosofia
presocràtica és una investigació sobre el GDPZ o
principi de què correspon tot, que és el fonament de tot, i que és,
alhora, l'element que continuen sent les coses malgrat els canvis. En
aquest sentit, aquest terme agrupa tots els significats ja que
simultàniament és principi (en quant que origen i en quant que principal
o primer que res), mandat rector (en quant que tot procedeix
d'ell) i fonament que fa possible tota presència.
Plató usa aquest terme com a sinònim de causa de moviment (Fedre, 245c) i com a fonament de la demostració (Teetet, 155d). Aristòtil, en el seu estudi de la filosofia presocràtica és qui més ha contribuït a la fixació de la noció d'aquest terme. Per a Aristòtil, els presocràtics el concebien només de manera material, com a element inicial d'on corresponen totes les coses (i, en aquest sentit, el seguia utilitzant Lucreci en afirmar que els àtoms són l'arkhé de totes les coses), mentre que, per a Aristòtil, l'arkhé no és només material. De fet, definia la filosofia com «coneixement dels primers principis (arkhái) i causes» (veure text). Tanmateix, per a Aristòtil les seves quatre causes són també arkhai, com ho són també els axiomes i, en especial, el principi de no contradicció.
Aquesta obra està sota una llicència
de Creative Commons.