-àpeiron-
 |
 |
|
(del grec þB,4D@<, àpeiron, format per la a privativa i el terme BXD"H, peras, límit: absència de límits i de determinacions) Per això es tradueix com il·limitat o indeterminat. Ja que aquestes característiques s'associen generalment a la noció de infinit, de vegades també es tradueix per aquest últim terme. Per a Anaximandre l'þB,4D@< és pròpiament l' GDPZ (arkhé) del i`F:@H (cosmos). En quant que arkhé, és el principi i el fonament de totes les coses, al qual tornaran segons l'ordre del temps. Segons Anaximandre, aquest principi no podia tenir cap determinació, ja que una determinació suposa simultàniament dos aspectes: el pròpiament determinat i el que queda fora de la determinació. Però si el principi ha de ser únic, no pot tenir límits, determinacions ni definició (veure text). Per això, per a Anaximandre, àpeiron pot ser totes les coses alhora, i ser comú a totes les qualitats contràries: a allò calent, a allò fred, a allò humit i a allò sec, ja que no essent cap d'aquestes qualitats en concret, està en totes elles, les uneix i les canvia unes en altres, i és allò en el que totes les coses han de dissoldre's novament, quan desapareixen per reintegrar-se finalment en el mateix principi indeterminat i il·limitat. Aquesta teoria suposa, a més a més, una concepció circular del temps, però això és així perquè el cercle mateix és imatge de àpeiron en quant que en el què és circular cap punt es pot determinar com a principi ni com a fi, i, per tant, en l'esmentada figura el principi i la fi coincideixen en cadascun dels seus indeterminats punts.
També Melissos de Samos va adoptar aquesta noció per referir-la a l'ésser ja que en oposició al seu mestre Parmènides, que sustentava que l'ésser és limitat i com una esfera, Melissos sustenta que l'ésser ha de ser forçosament indeterminat o àpeiron. D'altra banda, en la mística numèrica dels pitagòrics, els números eren concebuts com a fruit de l'alternança entre allò imparell i allò parell concebuts respectivament com a límit (BXD"H) i il·limitat (þB,4D@<).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.